Efectivament, l'aprenentatge cooperatiu és una tècnica, o conjunt de tècniques, perquè els alumnes treballin de forma cooperativa entre ells. La idea és que cooperin, no que competeixin entre si. Però, com ha de ser aquesta cooperació? (i sí, en principi es pot aplicar a totes les matèries).
Algunes persones no s'atreveixen a fer el pas perquè no en saben gaires coses, d'aquest mètode de treball. De vegades, la por als canvis, o a no fer-ho bé, poden ser un fre. Hi ha una certa recança a experimentar amb els alumnes, i sempre pot haver-hi companys de departament o d'assignatura, amatents a les nostres ocurrències... Una entrada de blog ho posa en relleu molt encertadament:
"(...) l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, una metodologia, no nova, perquè ja fa temps de què se’n parla, però que ens costa portar-la a la pràctica, bé sigui per la por als canvis, o potser pel neguit que no ens en sortirem, o fins i tot per desconeixement." (http://angelsbloc.blogspot.com/2009/02/els-equips-daprenentatge-cooperatiu-una.html)En part la funció del nostre bloc és facilitar aquesta posada en pràctica mitjançant la informació sobre l'aprenentatge cooperatiu. No es tracta de donar lliçons a ningú, sinó de compartir algunes de les experiències que hem tingut amb aquest mètode, els problemes que poden sorgir, i possibilitats per a solucionar-los.
Com ens va explicar el Professor Joan Domingo, de la UPC (que podem considerar un dels gurús de l'aprenentatge cooperatiu a casa nostra), en un seminari que vàrem fer amb ell no fa massa, un expert no és aquell que ho sap tot, sinó aquell que ha comès tots els errors que es podien cometre. El nostre propòsit, doncs, és comentar alguns d'aquests errors freqüents, perquè altres no hi hagin de passar necessàriament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada